Nens pagesos estranges a les aules. Ocultació de l'origen pagès?

És molt curiós. Als instituts hi ha tot de nens estrangers, d’arreu, que provenen de països on el sector primari és predominant o molt important. “Cap” d’aquests alumnes, noi o noia parla d’uns orígens pagesos de la seva família. Aquesta ocultació fa reflexionar. És una “ocultació”, com altres, que incideix en la construcció de la identitat. Per què es dóna aquesta ocultació?
- Error metodològic. La “mostra” observada no és representativa.
- Error pedagògic. Als instituts no es donen les condicions per a “externalitzar” uns orígens pagesos.
- Realitat estadística. Realment tots els alumnes estrangers provenen de famílies urbanes amb ocupacions urbanes al sector secundari o al terciari.
- Realitat cronològica. Varen migrar massa petits per a tenir un record clar de la seva vida pagesa.
- Dubte. Hi ha una voluntat, individual o familiar, d’ocultar o negar el seu origen rural en un nou context urbà on senten que l’element pagès és desvalorat.
Allò que sí és segur és que els nois estrangers, de tenir una procedència rural, en la immensa majoria d’instituts no tenen companys locals amb aquest origen. Si els tinguessin, afloraria alguna cosa que ara “neguen”?. Nota. Avui els fills de pagesos a les aules catalanes, llevat “reductes”, son una espècie extinta o gairebé.
Sabem que hi ha nens de famílies que parlen quítxua (i molt més rarament altres llengües americanes) que amaguen i neguen aquest fet. Per què no una ocultació sobre la procedència rural? I tantes altres ocultacions com són: la pobresa, la situació jurídica, la convivència domèstica, etc.
Una pregunta. Quin valor té per a les persones i per a la societat catalana i per a un bon procés de construcció de la identitat individual dels joves poder exterioritzar la seva procedència rural? Hi podem reflexionar. Però si el creixement és un procés d’acceptació del jove, d’acceptació d’allò que hom és, també hi hauria d’haver un procés d’acceptació de la procedència rural... la procedència majoritària i primera de tota la humanitat fins just el segle XXI!
Però... tenen algun valor les arrels rurals en un món urbá? Té sentit conrear-les i vindicar-les? I té sentit fer-ho en un món rural català que no s’assembla al món rural de la Xina o de Bolívia?