Què fem amb les masies?

Dintre de 30 anys ja no quedaran “unitats familiars agràries” (una denominació tècnica per a les famílies pageses tradicionals de tota la vida) a Catalunya. O en quedaran un grapat.
Una de les grans pèrdues que comporta aquest procés de pèrdua de pagesos és la destrucció de centenars i milers de masies escampades per tot el territori. És una gran pèrdua històrica i arquitectònica.
S’ha de reconèixer que hi ha algunes masies que no tenen un gran valor sigui perquè per a la seva construcció varen usar-se materials de poca qualitat o sigui perquè són relativament noves i es varen bastir en un moment de creixement demogràfic i de construcció de moltes “cases noves” al segle XIX-XX. Altres, en canvi, són veritables joies.
Hi hauria d’haver una legislació catalana favorable a mantenir el patrimoni rural encara que sigui convertint els antics masos en primeres i segones residències de ciutadans no vinculats al sector primari. La legislació hauria de permetre, sense massa problemes, expropiar les masies en evident estat d’abandonament. I especialment les masies amb més valor històric.
L’abandonament de les masies és un fenomen estès per tot Catalunya encara que hi ha algunes zones, com l’Empordà, on hi ha hagut, per gent de fora, més interès en la seva preservació.
A Osona, zona nord, hi ha casos de masies centenàries que clamen al cel:
- Cararac, a Sant Martí Sescorts - Santa Maria de Corcó, va ser dinamitada pel seu propietari malgrat haver estat catalogada dintre del patrimoni arquitectònic.
- Martorell, a Torelló, cau.
- Vinyoles, a Sant Pere de Torelló, s’enfonsa.
- Comermena, a Sant Martí Sescorts - Santa Maria de Corcó, cau.
S’hauria de fer una base de dades amb totes aquests masies en estat d’abandonament i amenaça de esfondrament per a possibilitar-ne la compravenda o l’expropiació. Poc importa l’origen dels nous propietaris. La qüestió és preservar el patrimoni i salvar la memòria.